A l'Empordà, Girona, en una vila anomenada Llers, propera a França, es diu que va habitar el Comte vampir d' Estruc, que va morir assassinat en el 1173 i va tornar a la vida convertit en un noble seductor i jove.

En l'època del rei Alfons II, aquest s' enfrontava a problemes de normalització religiosa al seu territori; temia que els seguidors del paganisme, encara comuns entre les gents que vivien al Pirineu, poguessin cooperar amb els musulmans del sud per derrotar als senyors cristians. En col·laboració amb el Bisbe de Barcelona, Guillem Torroja, van demanar al Comte Guifred Estruch que llancés una campanya de persecució de pobladors no cristians a la comarca de l'Empordà, pel que li va cedir el castell de Llers. Guifred Estruch estava molt bé considerat en la Cort de Barcelona des dels temps de Ramón Berenguer IV, doncs havia triomfat contra el rei moro de València, i col·laborat decisivament en la presa de Tortosa en 1148, i les de Lleida i Garrotxa en 1149. La traïció del capità del seu exèrcit Benach, qui li va enverinar per despit de Nuria, filla d'Estruch, va anar al seu torn continuat per l'assassinat de diverses persones acusades de bruixeria. En el procés, el comte assassinat s'hauria convertit en un no-mort.

Aquest vampir era molt seductor, les dones queien rendides entre els seus braços i altres òrgans més virils, quedant-se embarassades i parint monstres al cap dels nou mesos reglamentaris, que morien gens més néixer. L'esgarrifança va durar fins que una anciana religiosa va trobar el seu sepulcre i li va donar mort. El vampir va desaparèixer de les comarques i no es va tornar a aixecar a les nits de la seva tomba. Altres versions diuen que va ser un jueu que va trencar l'encanteri, però encara així la llegenda va perdurar durant segles. En 1991 va aparèixer una novel·la dedicada a aquest vampir, Estruch de Salvador Sáinz i diversos contes més del mateix autor, que va cedir al domini públic.

      EL COMTE ESTRUCH, EL PRIMER VAMPIR CATALÀ. Hi ha diverses versions sobre la llegenda, però totes elles parlen d'un noble de finals del segle XI o començaments del XII convertit en un vampir o "no mort" que aterrorizaba a les gents del poble de Llers i els seus voltants. I tot això molt abans del famós Vlad Tepes, inspirador del mite de Drácula. La paraula vampir és més moderna, del segle XVIII, aleshores aquests eren coneguts amb altres noms com "estruga", "revivent" (en Rouman i a Romania s' anomenaven "*strigoi" o "*nosferatus").Així i tot qualsevol comparació és inútil ja que aquest últim era un sàdic sanguinari de per si mateix, mentre que el Comte Estruch va ser víctima d'una maledicció. Aquest vampir xuclava la sang a la gent d'aquell temps, seduïa a les noies joves i les deixava embarassades. Al cap de nou mesos aquestes donaven a llum uns petits monstres que morien tan bon punt naixien.

DIuen les cròniques que el rei Alfons II tenia no pocs disgustos en aquells temps i la població estava realment aterroritzada. La gent tenia por de sortir de nit, tots portaven alls i crucifixos per protegir-se del terrible nosferatu i ja ningú podia dormir en pau fins que una anciana religiosa va trobar la tomba del comte Estruch i li va clavar l'estaca en el cor, desapareixent per sempre la maledicció.

Però el record del vampir va sobreviure al pas del temps i ens ha arribat fins als nostres dies “tenir malastruc” o “dolenta *astrugancia” ho fem  servir encara per definir a qui té mala fortuna. Fins i tot durant generacions les mares catalanes amenaçaven als seus fills amb cridar al comte Estruc si no eren bons i no feien el que se'ls manava.

 En el mateix Llers, un poblat on bufa amb gran força la Tramontana del Canigó, un vent fred i aspre que els antics habitants atribuïen a unes bruixes llegendàries, les cèlebres bruixes de Llers que dominaven els aires. L'aguda xiulada del vent, segons les creences populars, era motivat per la fúria d'aquestes dones. En Transilvania existia un mite semblant, les ”Ieles” (és a dir “les Elles”), el paral·lelisme de les quals és sorprenent.

I aquesta no és l' única llegenda lligada als vampirs, relacionada amb Catalunya, existeix la llegenda dels dips,  nom que se'ls va donar a una espècie de gossos vampirs (o gossos estrugas) que van existir en unes prades situades a uns quants quilòmetres al sud de Reus. Per aquesta raó es va crear un poble anomenat Pratdip, el nom del qual és una unió de la paraula Prat (prada) i dip que en el seu escut inclou la figura d'un can,  fet  destacable.

Castell de Llers 

Us deixo un enllaç al maravellós programa del gran Sebastia D' Arbó, Misteris, on es parla dels fàmosos dips de Pratdip, localitat que un servidor va visitar i dóna fe del seus misteris, i es que tota la zona del Tarragonès es màgica, amb llocs com La Mussara.